efogil's blog


Símptomes del virus coxsackie
15 abril 2012, 11:47
Filed under: General

Encara que el virus coxsackie pot provocar una àmplia gamma de símptomes, la veritat és que la meitat dels qui el pateixen,usualment nens, no presenten cap símptoma. En alguns casos pot aparèixer febre alta, mal de cap i dolors musculars. Altres poden mostrar quadres amb mal de coll, nàusees o dolor abdominal.També és relativament comú que la febre sigui l’únic símptoma que aparegui. Sol durar uns 3 dies i després va remetent.

A part de la febre, el virus Coxsackie pot provocar diferents quadres de símptomes que afecten a diferents parts del cos:
Malaltia mà-peu-boca: una síndrome causat pel virus Coxsackieque cursa amb butllofes vermelles i doloroses a la gola, les genivesi la cara interna de les galtes, així com en els palmells de les mans iles plantes dels peus.


Herpangina: una infecció de gola provocada pel virus Coxsackie,que cursa amb úlceres i butllofes envoltades d’un anell vermell a les amígdales i el vel del paladar (el lòbul carnós que penja de la partposterior del paladar).

Pleurodinia (també anomenada malaltia de Bornholm): una infecció relacionada amb el virus Coxsackie que provoca espasmes dolorosos en els músculs del pit i la part superior de l’abdomen. Els nens amb pleurodinia també poden tenir dolor en els testicles, que comença unes 2 setmanes després que aparega el dolor al pit.
Conjuntivitis hemorràgica: una infecció que afecta l’escleròtica (o blanc de l’ull). La conjuntivitis hemorràgica sol començar com un mal d’ulls que, de forma sobtada, evoluciona a enrogiment, llagrimeig, inflor, fotofòbia (sensibilitat a la llum) i visió borrosa.

MALALTIES GREUS

El virus Coxsackie també pot provocar meningitis, una infecció de les meninges (les tres membranes que recobreixen el cervell i la medul · la espinal), i rarament, encefalitis, una infecció del cervell. A més poden causar miocarditis, una infecció del múscul cardíac.

Els nadons, a qui els poden contagiar la infecció les  seves mares, siga durant el part o poc després, tenen major risc de desenvolupar  infeccions  greus,  incloent miocarditis,  hepatitis i meningoencefalitis (una inflamació del cervell i les meninges).

Generalment, els símptomes es presenten durant les dues primeres setmanes de vida i poden incloure febre, falta de gana, irritabilitat i letargia. Els nadons  amb  miocarditis  provocada pel virus Coxsackie tenen dificultats per respirar i de vegades desenvolupen cianosi, una coloració blavosa de la pell, els llavis i les ungles provocada per la falta d’oxigen a la sang.



PATOGÈNIA
15 abril 2012, 11:29
Filed under: General

El virus penetra en l’organisme per via oral o nasofaríngia, amb un període d’incubació que oscil · la entre 2 i 30-40 dies. Es multiplica localment en el teixit limfoide de la faringe i les plaquesde Peyer i després es dissemina per via sanguínia a altres teixits diana,  com l pell,  miocardi, meninges, pàncrees, etc., on es replica. Els símptomes poden ser el resultat directe de la destrucció de cèl · lules diana en els teixits (com passa a la poliomielitis), o pot ser degut a la resposta immune enfront del virus (com passa en el model murí de miocarditis per virus Coxackietipus B).
La majoria de les infeccions són abortives, causa de l’existència d’anticossos  neutralitzants. Els anticossos IgG, IgM i IgA apareixen amb força rapidesa en el curs de la infecció.

El virus coxsackie es contagia d’una persona a una altra a través de les mans, de superfícies contaminades oa través de la tos o els esternuts. Els brots d’aquesta infecció poden produir durant tot l’any en climes tropicals i a l’estiu i tardor en els climes més freds.Encara que la major part de les vegades, els símptomes del coxsackie virus són semblants als de la grip comuna i es cursen sense més conseqüències i desapareixen sense necessitat de ser tractats, en algunes ocasions poden arribar a generar infeccions de major gravetat.



CICLE INFECTIU
5 abril 2012, 12:01
Filed under: General

Entrada en la cèl·lula

La partícula viral s’uneix als  receptors de la superfície cel·lular.Això provoca un canvi conformacional en les proteïnes de la càpside viral i s’alliberen àcids mirístics. Aquests àcids, formen un porus en la membrana cel · lular a través del qual s’injecta l’ARN  o mitjançant la inclusió en un endosoma, on el RNA és alliberat al citoplasma.

Traducció del RNA
S’hidrolitza la VPg, poc després de l’entrada, per esterases citoplasmàtiques, però no afecta en absolut a la traducció de l’RNA entrant, a causa de la regió IRES. Un cop unit la subunitat 40s ribosomal a l’IRES, el complex de traducció va a l’AUG iniciador que està flanquejat per una seqüència especial que el converteixen en el lloc d’iniciació de la traducció. El ribosoma 80s ja format tradueix 5′-3 ‘. Després de la pèrdua de la metionina inicial, la VP4 es miristila en glicina, facilitant la interacció de la proteïna naixent amb les membranes cel·lulars. Al sintetitzar la 2A, aquesta talla en cis en el seu extrem amino i allibera la regió P1. En sintetitzar la proteasa 3C, s’allibera el precursor P2. Els precursors P1, P2 i P3 es processen per anar donant els diferents productes.Durant la morfogènesi, es produeix l’últim tall proteolític: la VP0 es talla enVP4 i VP2, catalitzat pel mateix RNA viral. Després de diverses rondes de traducció primerenca, comença la replicació del virus i, posteriorment, una nova síntesi massiva de proteïnes i el tall del factor eIF4G, inhibint la síntesi de macromolècules cel · lulars.

Replicació del RNA
Les proteïnes virals implicades se sintetitzen durant l’etapa primerenca. La replicació es realitza mitjançant la formació del complex replicatiu en l’extrem 3 ‘, al mateix temps que els ribosomes van traduint des de l’extrem 5’.

La proteïna 3AB, associada a membranes s’uneix al primer nucleòtid, mitjançant un enllaç èster,a la regió de la posterior 3B (VPg). Es forma UTP (tant en RNA (-) com (+), sempre comença amb 3AB-UTP). El procés de replicació, el porta a terme la 3D. S’uneix un nou UTP. Els dos residusUMP-UMP hibriden amb l’extrem poli (A) del genoma i comença la polimerització, copiant el genoma 3′-5 ‘. Un cop començada la polimerització, la 3C talla la 3AB, deixant la proteïna 3A unida a la membrana i la VPg unida a l’extrem 5 ‘de l’RNA.

El motlle novament format de RNA (-) pot produir noves còpies RNA (+). La còpia RNA(-) pot romandre un temps unida a la (+) formant la forma replicativa(FR). Un mateix motlle de RNA pot servir simultàniament a diversos complexos replicatius, formant-se el que s’anomena intermedi replicatiu (IR).

La replicació de genomes virals té lloc en estreta associació amb vesícules membranoses que s’originen en el citoplasma de les cèl · lules infectades en un procés en què participa la proteïna 2BC. La polimerasa no té mecanismes de correcció de bases incorporades incorrectament, per la qual cosa, les freqüències de mutació observades en picornavirus (virus RNA en general) són altes (entre 10-2 i 10-5 errors per nucleòtids). Aquest fet, juntament amb la petita grandària dels genomes i les seves grans mides poblacionals, confereixen a aquests virus una estructura denominada quasiespècie. Això proporciona gran capacitat d’adaptació i gran heterogeneïtat amb la presència de nombrosos serotips i variants

Morfogènesi
S’assoleixen grans nivells de còpies del genoma. La miristilació del precursor P1 permet la interacció amb un tipus de membranes especials sobre les quals es va a dur a terme la morfogènesi.

La3C (o el seu precursor 3CD) processen P1 generant VP0, VP3 iVP1 que s’associen entre si generant un capsómer de 5s. 5capsòmers donaran lloc a un pentàmer, i dotze pentàmers, la càpsida viral completa. Després de la encapsidació de l’RNA, es produeix la hidròlisi de les 60 còpies de VP0, alliberant l’àcidmirístic i localitzant internament la VP4. La sortida de la progènie viral sol realitzar per lisis cel · lular.

Bibliografia

http://es.wikipedia.org/wiki/Picornaviridae

http://www2.cbm.uam.es/jalopez/CLASES2002/Virologia/LosPicornavirus.htm



FUNCIONS DE LES PROTEÏNES
28 marzo 2012, 9:21
Filed under: General

–  Les proteïnes de la regió P1 són les estructurals.
– 2A i 3C són proteases encarregades de processar els precursors proteics virals. També poden hidrolitzar substrats cel · lulars. La 2A talla el factor de traducció eIF4G, inhibint la síntesi de proteïnes cel · lulars.

– 2B té capacitat permeabilizante i promou la formació de vesícules membranoses al citoplasma.
-2C és una NTPasa que uneixen RNA. Participa en la replicació i encapsidació, però es desconeix el mecanisme.
-3A interacciona amb membranes. El seu precursor, 3AB participa en la iniciació de la síntesi de l’RNA viral, oferint el cebador, 3B (VPg), al complex replicatiu, quedant unida covalentment a l’extrem 5 ‘dels RNA que es sintetitzen (positius o negatius).
-3C és la proteasa responsable de la majoria dels talls proteolítics.
-3D és la proteïna més gran. RNA polimerasa dependent deRNA. També té activitat helicasa i uneix VPg al primer nucleòtid.

bibliografia:

http://www2.cbm.uam.es/jalopez/CLASES2002/Virologia/LosPicornavirus.htm



Genoma
18 marzo 2012, 12:48
Filed under: General

Els picornavirus contenen un únic filament de RNA de sentit positiu de longitud compresa entre 7,2 i 9,0 kb de longitud. El genoma té una cua de poli A en l’extrem 3′. No obstant això, els picornavirus no tenen un cap en l’extrem 5′, sinó un proteïna codificada viralment denominada VPg.
Hi ha una regió no-traduïble (UTR) en tots dos extrems del genoma dels picornavirus. El UTR 5′ és major, entorn del 600-1200 nucleòtids de longitud, en comparació del UTR 3′, que és al voltant de 50-100. Es creu que el UTR 5′ és important en la traducció i el 3′ la síntesi de la cadena negativa. No obstant això, l’extrem 5′  també pot tenir un paper en la virulència del virus. La resta del genoma codifica proteïnes estructurals en l’extrem 5′ i proteïnes no estructurals en l’extrem 3′ en una única poliproteína. L’extrem 5 ‘conté un lloc intern d’entrada al ribosoma (IRES) de tipus I. La regió P1 codifica els polipèptids estructurals. Les regions P2 i P3 codifiquen les proteïnes no estructurals associats amb la replicació, codificant una proteasa 2A, a més de la proteasa 3C.

Bibliografia

http://es.wikipedia.org/wiki/Picornaviridae

http://viralzone.expasy.org/viralzone/all_by_species/97.html



MORFOLOGIA, ESTRUCTURA I PROPIETATS FÍSIQUES DELS ENTEROVIRUS
9 marzo 2012, 19:24
Filed under: General

Tot i que  aquest blog està centrat en els virus tipus Coxsackie, cal recordar que pertanyen al gènere enterovirus, i que per tant, les característiques de la càpside les comentarem segons el gènere.

ESTRUCTURA

Els enterovirus presenten una càpside de simetria icosaèdrica, sense embolcall; tenen una grandària petita (20-30 nm), posseeixen RNA de cadena única i polaritat positiva, per la qual cosa es repliquen utilitzant el propi RNA com a missatger. El seu genoma es divideix en 4 regions que codifiquen proteïnes estructurals i 2 regions no codificadores, reguladores. Les seves quatre proteïnes estructurals: VP1, VP2, VP3 i VP4 se sintetitzen com una poliproteïna en la qual l’extrem 5´ està unit covalentment a una petita proteïna VPg.

Dins de cada grup, existeix un nombre de serotipus definits pels epítops (porció d’una macromolècula que es reconeguda pel sistema inmunitari) de la càpside que es deuen a modificacions estructurals de la superfície del virió. Els epítops antigènics, que defineixen a cada serotipus, estimulen la formació d’anticossos específics que es comporten com neutralizants de la infecció, ja que no permeten la seva unió al receptor cel·lular. L’evolució dels serotipus segueix un procés de deriva antigènica, en el qual durant el procés de còpia del genoma es produeixen errors que introdueixen mutacions puntuals. Aquestes mutacions són acumulatives i modifiquen progressivament l’estructura de la càpside

PROPIETATS FÍSIQUES
El cicle replicatiu dels enterovirus és lític i el seu receptor cel·lular és una molècula pertanyent a la superfamilia de les immunoglobulines que es presenta en diferents òrgans diana, com el cor (Coxsackievirus), el sistema nerviós central (Poliovirus), el fetge o l’intestí. Són resistents a tots els antivírics i quimioteràpicos coneguts, i a la inactivació per solvents de lípids. Presenten una tendència natural a l’agregació espontània que els defensa de l’efecte dels agents externs. S’inactiven ràpidament a més de 50ºC, per la llum ultraviolada i en condicions de dessecació. Són estables a pH àcid, característica que els diferencia dels Rhinovirus.



Malalties provocades pels virus Coxsackie
8 marzo 2012, 14:52
Filed under: General

Els virus Coxsackie, seguint la classificació de Baltimore, estan inclosos dins dels ssRNA(+), pertanyen al gènere enterovirus,  dins de la família Picornaviridae (pico: petit, RNA virus), que consta de quatre gèneres. Dos d’aquests afecten només als animals (Cardiovirus i Aphtovirus) i els altres són importants patògens humans: Rhinovirus i Enterovirus.

A continuació us deixe una classificació dels enterovirus humans, on s’inclouen els Coxsackie.

Poliovirus: tipos 1-3

Coxsackievirus A: 23 tipus, A1-A24 (el Coxsackie 23 es conegut com Echovirus 9)

Coxsackievirus B: tipus B1-B6

Echovirus (Enteric Cytopathogenic Human Orphan): 31 tipus

Enterovirus tipos 68-71: previament classificats com Echovirus o Coxsackievirus

Coxsackie A

Els virus Coxsackie tipus A produeixen una varietat de malalties que inclouen la
meningitis asèptica, herpangina, miàlgia epidèrmica (pleurodínia o malaltia de Bornholm), síndrome mà-peu-boca, miocarditis, pericarditis, pneumònia, exantema cutani i refredat comú. S’han relacionat també amb malformacions congènites i algunes formes de diabetis.

Coxsackie B

Existeixen evidències que les infeccions per virus Coxsackie del grup B juguen un paper important en l’etiologia de la diabetis mellitus depenent d’insulina (DM-1). Alguns estudis post-mortem de pacients amb cetoacidosis diabètica han relacionat a determinats virus d’aquest grup amb aquesta patologia, particularment el virus Coxsackie B4. Encara que sembla possible la seva implicació en desenvolupament de la DM-1, queda per determinar si inicien els processos que donen lloc a la diabetis o bé precipiten la malaltia en aquells pacients amb la funció endocrina ja danyada. També s’ha relacionat als virus Coxsackie B4, B5 i del grup A amb la pancreatitis en els adults.

Manifestacions clíniques associades amb els distints tipus d’enterovirus.

Virus Coxsackie A

Meningitis asèptica

Herpangina

Síndrome febril

Conjuntivitis

Síndrome peu-mà-boca

Virus Coxsackie B

Meningitis asèptica

Síndrome neonatal greu

Miopericarditis

Encefalitis

Pleurodínia

Síndrome febril

Bibliografia

http://www.seimc.org/control/revisiones/viromicromol/enterovi.pdf

http://viperdb.scripps.edu/gallery_maker.php?imagesPerRow=4&scaling=0.3&captions=on&genus=on&chart_type=CAP&family%5B%5D=%25&genus%5B%5D=Enterovirus&entry_id%5B%5D=%25&Submit=Submi



VIRUS COXSACKIE
21 febrero 2012, 19:16
Filed under: General

El virus Coxsackie,  deu el seu nom al poble de Coxsackie (estat de Nova York), on s’identificà per primera vegada. Pertany a la família dels enterovirus, on s’inclouen també els virus de la poliomelitits i el virus de l’hepatitis A. Els enterovirus viuen en el tracte digestiu dels èssers humans, i es poden contagiar d’una persona  a un altra, generalment a través del contacte amb les mans brutes o superfícies contaminades amb femta, on poden viure uns quants dies.

En la majoria dels casos, els virus Coxsackie provoquen símptomes lleus pareguts a la grip, que desapareixen  sense tractament, encara que de vegades, poden generar infeccions més greus, com per exemple la malaltia mà-peu-boca, hepargina, pleurodinia o la conjuntivitis hemorràgica com a infeccions més comuns. Tanmateix, en ocasions pot provocar infeccions més greus que impliquen tractaments d’hospital, com són la meningitis viral, miocarditis o encefalocarditis. Aquéstes últimes, afecten en especial als nounats, els quals tenen major risc de contraure infeccions.

D’altra banda, dir que he decidit começar aquest blog citant algunes de les malalties principals, perquè Coxsackie, és un virus més quotidià en les nostres vides del que imaginem, ja que fa sols 4 anys hi hagué un cas ací mateix, a València, a continuació us deixe el link –> http://elpais.com/elpais/2008/06/27/actualidad/1214554628_850215.html

En addició, dir que aquésta, és sols una presentació, i que en següents publicacions aniré afegint informació més detallada.

Bibliografia

http://kidshealth.org/parent/en_espanol/infecciones/coxsackie_esp.html

http://www.pediatraldia.cl/la_familia_de_los_virus_coxsacki.htm