efogil's blog


FUNCIONS DE LES PROTEÏNES
28 marzo 2012, 9:21
Filed under: General

–  Les proteïnes de la regió P1 són les estructurals.
– 2A i 3C són proteases encarregades de processar els precursors proteics virals. També poden hidrolitzar substrats cel · lulars. La 2A talla el factor de traducció eIF4G, inhibint la síntesi de proteïnes cel · lulars.

– 2B té capacitat permeabilizante i promou la formació de vesícules membranoses al citoplasma.
-2C és una NTPasa que uneixen RNA. Participa en la replicació i encapsidació, però es desconeix el mecanisme.
-3A interacciona amb membranes. El seu precursor, 3AB participa en la iniciació de la síntesi de l’RNA viral, oferint el cebador, 3B (VPg), al complex replicatiu, quedant unida covalentment a l’extrem 5 ‘dels RNA que es sintetitzen (positius o negatius).
-3C és la proteasa responsable de la majoria dels talls proteolítics.
-3D és la proteïna més gran. RNA polimerasa dependent deRNA. També té activitat helicasa i uneix VPg al primer nucleòtid.

bibliografia:

http://www2.cbm.uam.es/jalopez/CLASES2002/Virologia/LosPicornavirus.htm



Genoma
18 marzo 2012, 12:48
Filed under: General

Els picornavirus contenen un únic filament de RNA de sentit positiu de longitud compresa entre 7,2 i 9,0 kb de longitud. El genoma té una cua de poli A en l’extrem 3′. No obstant això, els picornavirus no tenen un cap en l’extrem 5′, sinó un proteïna codificada viralment denominada VPg.
Hi ha una regió no-traduïble (UTR) en tots dos extrems del genoma dels picornavirus. El UTR 5′ és major, entorn del 600-1200 nucleòtids de longitud, en comparació del UTR 3′, que és al voltant de 50-100. Es creu que el UTR 5′ és important en la traducció i el 3′ la síntesi de la cadena negativa. No obstant això, l’extrem 5′  també pot tenir un paper en la virulència del virus. La resta del genoma codifica proteïnes estructurals en l’extrem 5′ i proteïnes no estructurals en l’extrem 3′ en una única poliproteína. L’extrem 5 ‘conté un lloc intern d’entrada al ribosoma (IRES) de tipus I. La regió P1 codifica els polipèptids estructurals. Les regions P2 i P3 codifiquen les proteïnes no estructurals associats amb la replicació, codificant una proteasa 2A, a més de la proteasa 3C.

Bibliografia

http://es.wikipedia.org/wiki/Picornaviridae

http://viralzone.expasy.org/viralzone/all_by_species/97.html



MORFOLOGIA, ESTRUCTURA I PROPIETATS FÍSIQUES DELS ENTEROVIRUS
9 marzo 2012, 19:24
Filed under: General

Tot i que  aquest blog està centrat en els virus tipus Coxsackie, cal recordar que pertanyen al gènere enterovirus, i que per tant, les característiques de la càpside les comentarem segons el gènere.

ESTRUCTURA

Els enterovirus presenten una càpside de simetria icosaèdrica, sense embolcall; tenen una grandària petita (20-30 nm), posseeixen RNA de cadena única i polaritat positiva, per la qual cosa es repliquen utilitzant el propi RNA com a missatger. El seu genoma es divideix en 4 regions que codifiquen proteïnes estructurals i 2 regions no codificadores, reguladores. Les seves quatre proteïnes estructurals: VP1, VP2, VP3 i VP4 se sintetitzen com una poliproteïna en la qual l’extrem 5´ està unit covalentment a una petita proteïna VPg.

Dins de cada grup, existeix un nombre de serotipus definits pels epítops (porció d’una macromolècula que es reconeguda pel sistema inmunitari) de la càpside que es deuen a modificacions estructurals de la superfície del virió. Els epítops antigènics, que defineixen a cada serotipus, estimulen la formació d’anticossos específics que es comporten com neutralizants de la infecció, ja que no permeten la seva unió al receptor cel·lular. L’evolució dels serotipus segueix un procés de deriva antigènica, en el qual durant el procés de còpia del genoma es produeixen errors que introdueixen mutacions puntuals. Aquestes mutacions són acumulatives i modifiquen progressivament l’estructura de la càpside

PROPIETATS FÍSIQUES
El cicle replicatiu dels enterovirus és lític i el seu receptor cel·lular és una molècula pertanyent a la superfamilia de les immunoglobulines que es presenta en diferents òrgans diana, com el cor (Coxsackievirus), el sistema nerviós central (Poliovirus), el fetge o l’intestí. Són resistents a tots els antivírics i quimioteràpicos coneguts, i a la inactivació per solvents de lípids. Presenten una tendència natural a l’agregació espontània que els defensa de l’efecte dels agents externs. S’inactiven ràpidament a més de 50ºC, per la llum ultraviolada i en condicions de dessecació. Són estables a pH àcid, característica que els diferencia dels Rhinovirus.



Malalties provocades pels virus Coxsackie
8 marzo 2012, 14:52
Filed under: General

Els virus Coxsackie, seguint la classificació de Baltimore, estan inclosos dins dels ssRNA(+), pertanyen al gènere enterovirus,  dins de la família Picornaviridae (pico: petit, RNA virus), que consta de quatre gèneres. Dos d’aquests afecten només als animals (Cardiovirus i Aphtovirus) i els altres són importants patògens humans: Rhinovirus i Enterovirus.

A continuació us deixe una classificació dels enterovirus humans, on s’inclouen els Coxsackie.

Poliovirus: tipos 1-3

Coxsackievirus A: 23 tipus, A1-A24 (el Coxsackie 23 es conegut com Echovirus 9)

Coxsackievirus B: tipus B1-B6

Echovirus (Enteric Cytopathogenic Human Orphan): 31 tipus

Enterovirus tipos 68-71: previament classificats com Echovirus o Coxsackievirus

Coxsackie A

Els virus Coxsackie tipus A produeixen una varietat de malalties que inclouen la
meningitis asèptica, herpangina, miàlgia epidèrmica (pleurodínia o malaltia de Bornholm), síndrome mà-peu-boca, miocarditis, pericarditis, pneumònia, exantema cutani i refredat comú. S’han relacionat també amb malformacions congènites i algunes formes de diabetis.

Coxsackie B

Existeixen evidències que les infeccions per virus Coxsackie del grup B juguen un paper important en l’etiologia de la diabetis mellitus depenent d’insulina (DM-1). Alguns estudis post-mortem de pacients amb cetoacidosis diabètica han relacionat a determinats virus d’aquest grup amb aquesta patologia, particularment el virus Coxsackie B4. Encara que sembla possible la seva implicació en desenvolupament de la DM-1, queda per determinar si inicien els processos que donen lloc a la diabetis o bé precipiten la malaltia en aquells pacients amb la funció endocrina ja danyada. També s’ha relacionat als virus Coxsackie B4, B5 i del grup A amb la pancreatitis en els adults.

Manifestacions clíniques associades amb els distints tipus d’enterovirus.

Virus Coxsackie A

Meningitis asèptica

Herpangina

Síndrome febril

Conjuntivitis

Síndrome peu-mà-boca

Virus Coxsackie B

Meningitis asèptica

Síndrome neonatal greu

Miopericarditis

Encefalitis

Pleurodínia

Síndrome febril

Bibliografia

http://www.seimc.org/control/revisiones/viromicromol/enterovi.pdf

http://viperdb.scripps.edu/gallery_maker.php?imagesPerRow=4&scaling=0.3&captions=on&genus=on&chart_type=CAP&family%5B%5D=%25&genus%5B%5D=Enterovirus&entry_id%5B%5D=%25&Submit=Submi