efogil's blog


MORFOLOGIA, ESTRUCTURA I PROPIETATS FÍSIQUES DELS ENTEROVIRUS
9 marzo 2012, 19:24
Filed under: General

Tot i que  aquest blog està centrat en els virus tipus Coxsackie, cal recordar que pertanyen al gènere enterovirus, i que per tant, les característiques de la càpside les comentarem segons el gènere.

ESTRUCTURA

Els enterovirus presenten una càpside de simetria icosaèdrica, sense embolcall; tenen una grandària petita (20-30 nm), posseeixen RNA de cadena única i polaritat positiva, per la qual cosa es repliquen utilitzant el propi RNA com a missatger. El seu genoma es divideix en 4 regions que codifiquen proteïnes estructurals i 2 regions no codificadores, reguladores. Les seves quatre proteïnes estructurals: VP1, VP2, VP3 i VP4 se sintetitzen com una poliproteïna en la qual l’extrem 5´ està unit covalentment a una petita proteïna VPg.

Dins de cada grup, existeix un nombre de serotipus definits pels epítops (porció d’una macromolècula que es reconeguda pel sistema inmunitari) de la càpside que es deuen a modificacions estructurals de la superfície del virió. Els epítops antigènics, que defineixen a cada serotipus, estimulen la formació d’anticossos específics que es comporten com neutralizants de la infecció, ja que no permeten la seva unió al receptor cel·lular. L’evolució dels serotipus segueix un procés de deriva antigènica, en el qual durant el procés de còpia del genoma es produeixen errors que introdueixen mutacions puntuals. Aquestes mutacions són acumulatives i modifiquen progressivament l’estructura de la càpside

PROPIETATS FÍSIQUES
El cicle replicatiu dels enterovirus és lític i el seu receptor cel·lular és una molècula pertanyent a la superfamilia de les immunoglobulines que es presenta en diferents òrgans diana, com el cor (Coxsackievirus), el sistema nerviós central (Poliovirus), el fetge o l’intestí. Són resistents a tots els antivírics i quimioteràpicos coneguts, i a la inactivació per solvents de lípids. Presenten una tendència natural a l’agregació espontània que els defensa de l’efecte dels agents externs. S’inactiven ràpidament a més de 50ºC, per la llum ultraviolada i en condicions de dessecació. Són estables a pH àcid, característica que els diferencia dels Rhinovirus.